Festacarrer

El Bloc Nacionalista Valencià és un dels partits que ha demanat el retorn dels papers de Salamanca al seu lloc d'origen, en el nostre cas al País Valencià. Aquests documents que van ser robats de les nostres institucions públiques per un dictador han fet que el Partido Popular isca al carrer. Però no han sigut solament els papers de Salamanca els que han provocat que el PP es col·loque darrere de les pancartes, també ho han fet el dret matrimonial aconseguit per les persones homosexuals i una futurible negociació amb ETA si els terroristes deixaren les armes. Aquestes tres raons han provocat que el PP haja convertit la pancarta, el crit i l'insult com a única estratègia política. Tot amb el rerafons de la reforma estatutària en l'espectre polític estatal.

No accepten que tots els partits polítics pensen d'una manera diferent a ells. Encara no han assumit que la gent no es creguera les seues mentides ni es deixara enganyar per la seua continuada manipulació quan ostentava el poder i seguixen qüestionant els resultats electorals del 14 de març de 2004. És per això que un any després de perdre el govern estatal han fet d'allò que criticaven dels altres la seua estratagema política. Ara utilitzen la manifestació contínua i la seua recurrent crispació com a arma política.

Amb el d'aquest ja són tres dissabtes seguits organitzant i/o recolzant manifestacions i llogant autobusos d'ací i d'allà perquè solament es parle dels quatre temes que a ells els interessa. Són els temes de sempre, ja ens els sabem de memòria, la Constitució, l'aigua, ETA i Espanya. Sobretot Espanya, el tema que vertebra el curt ideari polític del Partido Popular. Tot gira al voltant d'Espanya, com el vell eslògan del franquisme: "España, una, grande y libre". Com si res haguera canviat.

Però la pancarta i l'insult solament existeix on no governen, perquè als llocs on manen, com és el cas d'Ondara o del País Valencià, les maniobres són molt distintes. A les nostres terres el que fan és silenciar, ignorar i menysprear l'oponent, principalment si es tracta d'una opció minoritària. A Ondara es burlen de la democràcia quan no contesten les preguntes que els partits de l'oposició fan als plenaris fins trenta dies després -com a mínim-. I al País Valencià, juntament amb l'altre partit espanyolista, el PSOE, dificulten tot el possible que els nacionalistes valencians tinguem representació parlamentària a les Corts Valencianes. Ens marquen una quota d'un cinc per cent per poder accedir a les institucions valencianes sense importar-los que hagen deixat un partit amb més de cent mil vots sense representació parlamentària dues vegades consecutives. Amb eixa quantitat de vots i eixe percentatge seríem un partit amb un gran pes específic en altres comunitats autònomes amb una altra perspectiva de la democràcia (Catalunya, el País Basc o Galícia).

Al BLOC ho tenim clar, simplement és una qüestió de por. Als populars els espanta la llibertat i la diferència. Aquesta por els fa negar-se a debatre, a escoltar postures diferents, a intercanviar opinions..., amb altres opcions polítiques o amb persones o associacions que no compartixen els seus idearis. La inseguretat que mostren enfront de qualsevol idea que no estiga en el seu manual de ruta els fa reaccionar violentament quan no manen i menysprear el rival quan ocupen el poder. Així veiem com el PP es posiciona immediatament en contra de qualsevol canvi que puga haver-hi o de qualsevol moviment que se n'isca dels seus paràmetres o quotes de poder. I és en aquest context on podem entendre la seua negativa perquè continue fent-se el Festacarrer a Ondara.

Amb la seua obsessió per silenciar tots aquells que puguen tindre diferències amb ells o que puguen expressar una manera distinta de pensar o de sentir la realitat és on podem entendre la intenció de fer desaparéixer el Festacarrer. Se senten intimidats per persones que no els reten tribut i que són independents, que viuen al marge del poder i no els són submisos. La por els fa sentir amenaçats i els fa actuar d'un mode intolerant. Fins i tot arriben a ser ridículs i grotescos quan intenten que la resta de la població també se senta atemorida amb la diferència i pretenen que tots seguisquen la línia marcada, que hi haja un pensament -o millor dit un no-pensament- únic. Pensament on evidentment no entra el Festacarrer ni la gent que ha possibilitat que encara no haja desaparegut.

El Festacarrer els incomoda perquè intenta normalitzar una cultura i unes tradicions que ells han intentat minoritzar tota la vida. La ideologia del Festacarrer no entra dins del seu model d'uniformitat, clar pretén que la cultura valenciana juntament amb d'altres que històricament se'ns han amagat o se'ns han presentat com a residuals i secundàries adquirisquen un estatus de normalitat. Com si dins de les nostres tradicions més ancestrals estigueren el flamenc o la dansa del ventre, fets que sí que subvencionen sense cap problema. En canvi els nostres balls, les nostres tradicions, els nostres jocs o els nostres instruments i grups musicals no tenen eixa sort.

Aquest lloc d'encontre de gent de tot l'Estat i fins i tot d'altres parts d'Europa que ha sigut el Festacarrer sembla que toca a la seua fi, esperem que rectifiquen i que no siga així. I per favor Ximo no digues que no el voleu fer desaparéixer, tu saps que un projecte d'aquesta envergadura difícilment es pot dur a terme sense l'Ajuntament. El Partido Popular ha boicotejat el Festacarrer, com boicoteja tots els dies la cultura, l'idioma i la intel·ligència.